Des del passat 12 de desembre i fins el proper dia 26, el portal Los40.com, a través d’aquest enllaç, ofereix als internautes la possibilitat de seleccionar cinc temes entre una llista de 51 cançons, integrada pels principals èxits de l’any que deixem enrere. Sense pensar-m’ho dues vegades ahir vaig fer la meva votació dels que han estat els temes musicals que més sensació m’han causat per la seva qualitat i que gràcies a això m’han acompanyat en nombroses ocasions. Al meu parer, l’actual context de recessió econòmica i financera, a banda dels evidents efectes negatius, ha desenvolupat un paper positiu en la potenciació de la creativitat, ja que la diferenciació o l’originalitat es perfilen com camins aconsellables enmig del desencant que acaben provocant, tot i no tenir-hi res en contra, les reedicions i les versions. Bona prova d’això és que, des de fa uns dos anys, entre els números u de les emissores musicals s’ha vist considerablement reduïda la presència d’aquest tipus de temes (les ascensions al lloc més alt d’Ella elle l’a de Kate Ryan i d'Infinity 2008 de Guru Josh Project n’han estat els únics exemples en un any i mig).
Entre els candidats hi ha diverses cançons que en realitat daten de 2008, però s’han pres com a protagonistes de 2009 perquè ha estat aquest any quan han assolit la seva màxima cobertura als mitjans. Així doncs, analitzant les meves cinc eleccions es pot observar que m’he decantat per temes en anglès en la seva totalitat i d’un marcat caràcter electrònic, tal com ho certifica un dels meus cinc de l’any: Hot ‘n’ cold, de Katy Perry. Es tracta d’un tema fresc, lleuger, juvenil, una autèntica insuflació d’energia disparada per una cantant provinent de Santa Bàrbara (EUA). Es troba a l’àlbum de 2008 One of the boys.
Un altre dels exponents de la música que més m’ha arribat d’aquest 2009 es troba en Human, de The Killers. Cada vegada que escolto el tema em sento realment bé. El paisatge àrid escollit per a la realització del videoclip ubica a la perfecció l'entorn que podria arribar a suggerir aquesta cançó. En qualsevol cas, ha estat un èxit decisiu en els últims dotze mesos. És el primer single de l'àlbum Day & age, de 2008.
Però el 2009 també hi ha hagut lloc per a peces més lentes i calmades, tot i que igualment vigoroses i, si existeix un exemple d’això, el més manifest és Halo, de Beyoncé. El sentiment que millor descriu, al meu parer, aquesta preciosa cançó, és el ressorgiment d’alguna cosa que fins ara havia estat esmorteïda. El tema va passar a single aquest any, però és un dels integrants del disc I am... Sasha Fierce, de 2008.
I per últim, els dos temes restants que fan costat a Katy Perry, The Killers i Beyoncé pertanyen a una única intèrpret que, si m’ho permeteu afirmar, s’erigeix com a líder indiscutible en l’àmbit musical. En les pròpies paraules d’aquesta icona del 2009 en una entrevista concedida a The MySpace Music Feed, “és realment remarcable que avui en dia la música dance s’escolta de forma més habitual a la ràdio”. I té raó ja que, en efecte, ha estat un dels estils imperants, mesclant-se amb el pop més vital per donar com a resultat potents propostes. I vosaltres també teniu raó afirmant-vos en la vostra conclusió sobre qui s’amaga rere aquesta frase: Lady Gaga.
La cantant novaiorquesa, amb qui només compartim els 23 anys d’edat, va ser la sorpresa de l’any passat i s’ha consolidat de forma definitiva aquest 2009. Amb el visible toc avantguardista que desprenen els seus videoclips, Lady Gaga és un personatge sòlid amb una fama en l’imaginari col·lectiu que transcendeix l'univers musical. En una ocasió que els seus admiradors feien cua en un establiment de Los Angeles perquè els firmés un autògraf durant la presentació del seu nou treball The fame monster, la cantant els ho va agrair comprant-los pizza per valor de 1.000 dòlars, en un gest totalment amable. Tal com comentava a la xarxa social Twitter, “he comprat a tots els meus petits monstres petites pizzes per haver-me esperat tota la nit”. “Deveu estar morts de gana... us estimo!”, els va espetar. Com sempre, no ens deixa de sorprendre i, aquí a l'Última hora, hem volgut deixar de manifest que el seu tema Poker face i el recent Bad romance han format part dels meus cinc de 2009.
No osbtant això, no voldria acabar aquesta entrada sense nombrar cinc temes més que, tot i que en menor mesura, m’han satisfet aquest 2009: The boy does nothing d’Alesha Dixon, I’m yours de Jason Mraz, Love story de Taylor Swift, Por quererte d’Efecto Mariposa i I gotta feeling de The Black Eyed Peas.
A la pròxima entrada de l'Última hora parlarem del Top 5 en cinema. Per cert, m'acabo d'assabentar que s'ha llençat Alícia al país de les meravelles en format de còmic. Està clar que Lewis Carroll ja ha ressuscitat.
Seriosament, deixa d'escoltar Los 40 siempreiguales xD
ResponEliminaOsti Joan Albert, quan actualitzes veig que deixes anar la llengua i deixes un bon totxet ;-).
ResponEliminaL'únic que puc fer es sumar-me al consell de l'Steffy... ¡deixa d'escoltar los 40!
P.D. I en veu baixeta... la veritat és que de tant en tant també els escolto...
Ostres noi, actualitzes poc, però quan t'hi poses t'hi poses fort.
ResponEliminaJa que em passo per aquí, amb sumo a la proposta de l'Steffy... a veure si deixes d'escoltar els 40!
P.D. Bueno, ejem... va he d'admetre que de tant en tant jo també els escolto ;-).