Cuento de Navidad

Si hi ha una pel·lícula que a l’adveniment de les festes nadalenques no ens hauria de passar inadvertida es tracta de Cuento de Navidad (A Christmas carol), l’última revisió de la clàssica novel·la de Charles Dickens duta a terme pel director Robert Zemeckis. El mateix realitzador de la consagrada trilogia Regreso al futuro (Back to the future) ha produït en aquesta ocasió per a Disney una cinta d’animació amb un guió escrit també per ell i ha tornat a comptar amb l’ajuda d’Alan Silvestri en l’apartat musical.

Cuento de Navidad narra la història d’Ebenezer Scrooge, un avariciós ancià que no desperta gens de simpatia cap al seu entorn a causa del seu comportament esquerp. Set anys després de la mort del seu soci Jacob Marley, el vell Scrooge es disposa a passar un altre Nadal sol després d’haver dispensat un tracte abusiu al seu empleat Bob Cratchit, d’haver fet cas omís de la crida del recaptador a mostrar-se caritatiu amb els pobres i de negar-se a reunir-se amb els familiars. Les impressions de l’Ebenezer sobre el Nadal, doncs, no semblen passar per cap vincle de germanor ni de conciliació.

Durant la vigília d’aquesta data, però, un fet inesperat el fa sortir del seu estat d’aïllament dins la seva mansió: l’aparició de l’espectre errant d’en Jacob, que en un acte de generositat, l’adverteix de com evitar la penosa mort que va patir ell, anunciant-li que rebrà la visita dels tres fantasmes del Nadal Passat, Present i Futur. Els seus tres nous companys, cada un per separat, l’acompanyen a un introspectiu viatge per la seva pròpia vida. Contra la seva voluntat, Scrooge s’ha d’enfrontar ni més ni menys que a ell mateix, a les injustícies que ha comès sense escrúpols empès des de ben petit per circumstàncies adverses.

Talment com si fos un purgatori, a Cuento de Navidad cada nou esglaó superat de les fases de la seva vida acosta més l’Ebenezer a la redempció de les seves faltes. Hi pot haver prova més dura que veure’s un mateix? Durant les seves accions al llarg dels anys, la set de diners s’ha presentat com un obsessiu fi que ha perjudicat les vides d’aquells del seu voltant, deixant l’empremta d’algú acomodat amb grans riqueses, però miserable per dins. D’aquesta manera, la narració culmina en un missatge desolador i esperançador a parts iguals. D’una banda, és impossible tornar enrere per resoldre desperfectes passats sense remei, però de l’altra, mai no és tard per ningú per intentar construir una existència més plena a partir de les oportunitats que ens brinda el present.

En definitiva, Cuento de Navidad, que trobareu en 3D a la majoria de cinemes, queda més que recomanada des de l’Última hora, des d’on també us desitjo que la vegeu sols a la sala de cinema, tal com em vaig trobar jo afortunadament ahir a la tarda.