divendres, 30 d’octubre del 2009

Infectados (Carriers)

Bona nit. Tornem a emprendre l’activitat de l'Última hora amb una pel·lícula estrenada fa unes dues setmanes als cinemes: Infectados (Carriers). És freqüent, a partir de la sinopsi o el tràiler d’un film, formar-se una impressió que no té res a veure amb el contingut del que resulta ser. En el cas d'aquesta cinta dirigida per Àlex Pastor i David Pastor, afortunadament, el producte real acaba sorprenent per la seva capacitat de convicció.


En un món intoxicat per un virus mortal, quatre joves supervivents malden per fugir cap a una apartada platja del Golf de Mèxic. Fins aquí, aquesta premissa de què parteixen les diferents sinopsis és certa. Però fixem-nos en el següent apartat, extret de www.labutaca.net, que tot i no ser ben bé fals, indueix a confusió: “Però quan el seu cotxe es fa malbé en una aïllada carretera, comença una desesperada fugida en la qual s’enfrontaran a infectats, metges homicides i esbojarrats supervivents...” Amb tal descripció, un pot pensar fàcilment que assistirà a un film amb un fort component d’acció, caracteritzat per adrenalíniques descàrregues de trets de pistola i vísceres a parts iguals. Enlloc d’això, el film té més interès a indagar sobre els instints que impulsen a actuar amb desesperació els protagonistes davant d’un món assolat per la misèria i també a perfilar les actituds dominants en la relació entre ells.


En aquest context, Brian (Chris Pine) s’erigeix com el líder de la frenètica fugida, un noi visiblement actiu que no s’ho pensa dues vegades a l’hora de prendre decisions terribles des d’una perspectiva moral, però dotades de ple sentit si són inserides dins la dinàmica de supervivència dictada pels pressupòsits de la pel·lícula: evitar qualsevol contacte amb els infectats. La seva nòvia, Bobby (Piper Perabo), expressa sovint diversos retrets cap a la impetuositat d’en Brian, però s’acaben fonent en una febril passió compartida per tots dos. La seva relació, doncs, té un marcat caràcter fogós que sembla fer impossible un conflicte entre tots dos.


A l’altra cara de la moneda hi trobem en Danny (Lou Taylor Pucci), el germà d’en Brian, que se’ns presenta com un personatge introvertit per a qui els seus estudis universitaris són una prioritat més enllà del caos regnant. Amb la seva confrontació envers les accions del seu germà, queda relegat a un pla quasi d’observador dels fets, convençut que el que havia de ser la recerca de la fugida s’ha acabat convertint en una cadena d’injustícies evitables. L’acompanya la seva amiga Kate (Emily VanCamp), a qui veiem obertament enemistada amb en Brian per xocs frontals amb motiu de les seves personalitats oposades. Cap al final de la cinta, es manifesten pensaments sobre aquesta noia que evidencien la seva poca acceptació. Els motius del rebuig no acaben de quedar gaire clars, però en tot cas és la forma i la situació en què es mostra aquest refús el que desperta interès a l’espectador.


Sense desvelar més detalls sobre la trama, llenço una crida als visitants de l’Última hora perquè vegin aquest film, que de ben segur agradarà als espectadors que esperaven un guió i unes formes semblants al joc on-line Left 4 dead (tal com es pensaven els meus acompanyants) i que farà les delícies d’aquells que esperin gaudir d’una ruda visió de l’instint de supervivència inherent en la condició humana que, encara més temible que el propi virus, en aquesta cinta deixa poc espai a la caritat.

dijous, 15 d’octubre del 2009

Feliços èxits vol. I

Tal com vaig comentar a la primera entrada de l'Última hora, un dels àmbits temàtics que hauria de tenir cabuda al bloc és la música, però per circumstàncies diverses encara no havia trobat mai l'ocasió de parlar-ne. Avui queda inaugurada, doncs, aquesta secció, que adoptarà un format de rànquing consistent en un ampli recull dels temes musicals dels últims deu anys que més m'han captivat. Sobra dir que els posaré tots ells a la vostra disposició en format de videoclip de Daily Motion i també en un arxiu d'àudio d'alta qualitat en mp3 que podreu descarregar a través de Megaupload clicant als títols en majúscules.

Cada entrega d'aquesta secció titulada Feliços èxits constarà de sis cançons, cinc de clàssiques i una d'actual, amb les quals intentaré reflectir el perfil de les meves preferències musicals. A més, cada una tindrà com a protagonista un únic tipus de cantants o grups perquè cada dosi estigui mínimament diferenciada. Avís: es parlarà de temes musicals, no de la totalitat dels grups o cantants, de la mateixa forma que tampoc no em centraré en estils, sinó en semblances generals que al meu parer es desprenguin dels integrants de cada entrega.
Vull destacar també que era l'any 1999, amb dotze anys i en ple segon curs d'ESO, quan vaig començar a interessar-me de veritat per la música de la ràdio, de manera que les cançons pertanyents a anys anteriors tindran una representació més aviat petita. Definides aquestes condicions, podem començar amb el primer lliurament de Feliços èxits, agrupat sota el criteri "música que em fa sentir com un jugador de bàsquet de la NBA".


DESTINY'S CHILD: Lose my breath
Comencem el repàs amb un grup d'R&B del qual més endavant s'escindiria una de les seves components: Beyoncé. D'acord amb la notícia que ja vaig avançar fa tres mesos, aquest grup inaugura la secció musical del meu bloc. El trio que després d'alguns canvis de membres va quedar finalment integrat per Beyoncé Knowles, Kelly Rowland i Michelle Williams, anomenat Destiny's Child ("Filles del Destí" podria passar sense problemes pel títol d'un llibre de Jane Austen), no pararia de sorprendre'm amb cada nou senzill i arribaria al seu punt culminant amb l'extasiant Lose my breath.




BEYONCÉ feat. JAY-Z: Crazy in love
La carrera en solitari de l'ex-component de Destiny's Child no hauria pogut ser més encertada. Tot i que em vaig quedar meravellat amb If I were a boy i Halo, els dos temes extrets del seu disc més recent (I am... Sasha Fierce), de moment avui ens quedarem per a la selecció amb el seu àlbum de debut, titulat Dangerously in love, que contenia peces com el potent Crazy in love. La fascinant Beyoncé no podia anar de cap manera separada de les seves companyes de feina.




JUSTIN TIMBERLAKE: Like I love you
De la cèlebre boy band *N SYNC, de la qual guardo un record més que excel·lent, en va sorgir l'incombustible Justin Timberlake. Envoltat de dinàmiques coreografies que ressalten el seu do pel ball, el cantant va presentar-se en solitari amb aquesta peça única titulada Like I love you, que formava part d'un àlbum amb un joc de paraules com a títol: Justified. Per cert, admiro el nivell d'aguts fins on arribes, Justin, confereix a les teves cançons un gran magnetisme.




RIHANNA: Umbrella
El raper Jay-Z ha fet múltiples col·laboracions amb altres cantants, com ja hem vist més amunt amb Beyoncé. Una altra de les escollides, l'any 2007, va ser la jove Rihanna, que va seduir-nos amb el seu incansable prec per protegir-nos de la pluja sota el seu paraigua. Una altra de les grans del meu rànquing personal.




OUTKAST: Hey ya!
Una profunda sensació d'alegria s'apodera de mi cada cop que sento aquesta inclassificable cançó d'Outkast, inclosa dins del CD doble Speakerboxxx / The love below. Existeix algun tema que inciti més a fer moviments freaks amb el cos des de les grades, enmig d'un partit de bàsquet o, fins i tot, d'una missa? I tot això amb tirants verds i un Bollycao a mitges.




MILOW: Ayo technology
Per acabar, si dins de la tipologia de cançons descrita avui es troba algun tema actual, aquest és sens dubte Ayo technology, la versió que el cantant d'origen belga Milow ha fet d'un tema original de 50 Cent en què van col·laborar Timbaland i Justin Timberlake, nombrat abans. Es tracta d'una preciosa peça que, cada cop que tanco els ulls, em sembla com si la toqués amb la seva guitarra al porxo d'una església protestant nord-americana, al migdia. M'encanta.

Aquesta ha estat la primera entrega de Feliços èxits per a l'Última hora. Rebreu més música ben aviat!