Motivat per un instint de rebel·lió que em demanava a crits engegar a rodar la setmana que he viscut atrafegat, dijous a la nit em va venir de gust veure un western, precisament per aquest desig de desconnectar de la realitat i anar-me'n als llunyans terrenys del llunyà Far West.
A El Dorado (1966), de Howard Hawks, assistim al peculiar retrobament a dues bandes entre el xèrif Jean Paul Harrah (Robert Mitchum, actor de la cèlebre La nit del caçador) i el pistoler Cole Thorton (John Wayne), al qual li han encarregat en un ambient hostil pressionar els Mac Donald, una honrada família grangera, per abandonar uns pous d'aigua de gran interès per la banda del malfactor Bart Jason. Al principi, en Thorton es desentén de l'assumpte per a gran satisfacció del xèrif, però a partir del tret que dispara en defensa pròpia al petit de la família, en Matt, es desencadenen un seguit de turbis successos que no només reforçaran el posicionament del pistoler a favor de la justícia, sinó que l'induiran a prendre part en el joc i a acabar amb l'imperi de terror i conspiració estès a la població d'El Dorado per en Bart Jason acompanyat de l'hàbil Nelse McLeod.
El jove Alan Bourdillion Traherne (James Caan), a qui en Thorton anomena de forma burleta Mississipi per anar al gra, veu en el veterà pistoler una inesgotable font d'experiència per a aprendre a defensar-se i s'unirà ple d'entusiasme a la seva causa. D'aquesta manera, tots dos emprenen un viatge de retorn cap a El Dorado per tal de treure les castanyes del foc al xèrif Harrah, cap a qui els habitants alimenten un menyspreu desaforat davant el seu hàbit amb la beguda, que l'incapacita per fer front a les contínues amenaces de la banda d'en Jason.
El Dorado, el segon dels films de la trilogia encetada per Rio Bravo (1959) i culminada per Rio Lobo (1970), posa de manifest que el valor de la lleialtat pren especial magnitud en un poble assolat pel pànic, per al qual són de vital importància els papers dels tres protagonistes per a restablir l'ordre. Cole Thorton és l'home fort que, alliçonat pels cops i desencantat de la vida, actua impartint els seus propis mètodes, poc ortodoxos, però no per això menys nobles. Mississipi, per la seva banda, és el jove "aprenent de cavaller", sempre disposat a lliurar batalla tal i com ho certifica a la seva entrada al film, durant l'aparició a una taverna on es venjarà de la mort d'un vell amic seu en mans d'un dels sequaços d'en Jason. Finalment, el xèrif Harrah es presenta primer com l'antiheroi de qui tothom fa mofa per culpa de la seva condició de borratxo, però ens depara un sorprenent as a la màniga.
Enmig d'aquest escenari, una dona, Maudie (Charlene Holt), maldarà perquè tant el xèrif com el pistoler, dos vells coneguts seus amb qui va contreure matrimoni, uneixin forces en la disputa que els preocupa.
Hi insisteixo, quan estigueu exhaustos d'estar arrelats al dia a dia, pareu-vos una nit a visionar un clàssic com El Dorado. No només aconseguireu escapar-vos durant dues hores dels problemes quotidians, sinó que tindreu el plaer de presenciar una mostra de bon cinema de l'oest gràcies a la distesa excursió pel territori del mític John Wayne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada